15 gen. 2019

2019.- Congressos i Esdeveniments – Turisme Cultural – Enoturisme i Gastronomia

EN LA NOVA TEMPORADA TURÍSTICA, DESTAQUEN LES PROPOSTES DE TURISME CULTURAL, DE NEGOCIS, GASTRONOMIA I ENOTURISME

El turisme cultural serà un dels sectors crucials d’aquesta nova temporada que permetrà continuar creixent en el nombre de visitants, tant des del punt de vista sociocultural com econòmic, de la societat de la informació i del coneixement. Es tracta d’un espai de convergència entre diferents àmbits com el patrimoni cultural i natural, els equipaments culturals (museus, centres d’interpretació i de visitants, jaciments arqueològics, conjunts monumentals, entre altres), els entorns paisatgístics, el folklore, la societat i l’economia. Aquesta simbiosi, no obstant, s’ha d’entendre en una perspectiva de sostenibilitat i de qualitat que procuri gestionar i presentar a la ciutadania els productes culturals a través de diferents canals comunicatius i, especialment, mitjançant les noves tecnologies.

Museus, Equipaments culturals, Patrimoni històrico-cultural, Patrimoni natural, Itineraris turístics, Tecnologies de la Informació i de la Comunicació, Mitjans de Comunicació Social, Comunicació Audiovisual, Consultoria.. ETC, son els elements que formen part de la proposta de turisme cultural. Turisme de Catalunya ofereix suggeriments per a tots els gustos que contemplen elements de la història del país, del patrimoni cultural, de diferents modalitats artístiques, de les festes populars

Els museus catalans s’esforcen molt per estar a l’alçada de tot aquest material, i a la casa gran de l’art català, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, s’exhibeix la col·lecció d’art romànic més important del món, a més del gòtic i el barroc, de visita imprescindible per als amants de la cultura.

El patrimoni arquitectònic català també forma part de la proposta cultural, ja que repassa milers anys d’història i entre les seves joies es troben poblats ibèrics, restes de la primera ciutat grega que hi va haver a la Península, el llegat dels romans, les esglésies romàniques, les catedrals gòtiques i els calls jueus. Pel que fa els moviments artístics, el modernisme català, que va arribar al seu màxim esplendor als primers anys del segle XX i del qual Gaudí n’és el màxim exponent, presenta construccions úniques arreu del món, com la Pedrera, la Sagrada Família o el Parc Güell. 

PROPOSTA CULTURAL.- LA RUTA DEL CÍSTER

Creada l’any 1989, la ruta del Císter és una de les més completes de l’oferta de turisme cultural català. Temples que van ser fundats el s. XII i que són coneguts per ser els panteons oficials dels reis de la Corona d’Aragó durant més de 300 anys, i que estan ubicats a les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell, que són les afortunades de tenir aquests diversos monestirs cistercencs.

A Vimbodí i a Poblet (La Conca de Barberà) és on es troba situat el Monestir de Poblet, el més gran de tota la ruta i l’únic que encara acull una comunitat de monjos. Va ser fundat el 1150 i va desenvolupar la seva activitat sense problemes fins el 1853. La desamortització va provocar l’aturada de la seva activitat fins el 1940. Va ser aquest any quan els monjos van tornar i van iniciar un important procés de restauració i conservació. Aquest monestir és el conjunt cistercenc habitat més gran d’Europa i està declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El Monestir de Santes Creus, ubicat a Aiguamúrcia (Alt Camp), va ser fundat el 1150 i és el que reflecteix millor un tipus de construcció que es regia per directrius bernardines. Com que actualment no hi ha vida monàstica, ja que els monjos van ser-ne exclaustrats el 1835, aquesta és una oportunitat única per gaudir d’una visita per tots els racons d’aquesta obra del Cister i conèixer les diferents llegendes que envolten el monestir.

El Monestir de Vallbona, ubicat a la Vallbona de les Monges (L’Urgell), és l’únic monestir femení de la ruta i ha conservat la comunitat més de 850 anys ininterrompudament. Les primeres notícies d’aquest petit monestir daten del 1150 però no va ser fins el 1176 quan es va integrar plenament en l’ordre del Cister.

---

ELS PRODUCTES AUTÒCTONS. L’essència de la gastronomia catalana

Catalunya compta amb tots els ingredients necessaris per obtenir la millor gastronomia: un territori i un paisatge tan diversos com les cuines que s’hi conserven, alguns dels millors cuiners del món i productes de qualitat, variats i de temporada.

Per la seva excel·lència i personalitat, tenim molts productes que mereixen el distintiu oficial europeu de Denominació d’Origen Protegida (DOP) o d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP). Ambdós s’atorguen a productes típics arrelats a una regió que els proporciona un caràcter específic i un sabor inimitable.

Les quatre estacions i les celebracions tradicionals marquen el calendari gastronòmic. La primavera és el moment dels colors al camp, de les maduixes, dels pèsols i dels musclos. Amb Sant Joan arriba l’estiu i res millor per celebrar-ho que la coca i el cava. La tardor és època de panellets i castanyes. Al Nadal, l’escudella i els canelons han estat els protagonistes. I la resta de l’hivern, el xató i els calçots ocupen la taula i són motiu de jornades gastronòmiques.

Una de les propostes gastronòmiques més destacades a l’hivern, son els calçots.

Entre els mesos de desembre i abril irrompen a les comarques de Tarragona i sobretot a Valls els calçots i la calçotada, una festa en la qual la tradició i la gastronomia es donen la mà.

Els calçots són una varietat de ceba dolça i tendra, amb multitud de propietats, anticancerígenes, diürètiques, digestives,  tonificants i fins i tot afrodisíaques. Es preparen a la brasa i se serveixen sobre una teula, acompanyats de salsa romesco o salvitxada. El ritual d’aquesta festa popular catalana consisteix en agafar el calçot per la punta superior, pelar la capa exterior, mullar-ho en la salsa i introduir-ho directament en la boca, per la qual cosa sol usar-se un pitet per no tacar-se.

Malgrat que els calçots són típics de les comarques de Tarragona, cada vegada són més els restaurants de Catalunya que els inclouen a les seves cartes; des de les característiques masies que ofereixen les calçotades més tradicionals, fins a restaurants d’avantguarda, que reinventen aquesta exquisida delícia.

---

ENOTURISME.- Les Rutes del Vi i del Cava,

Les rutes enoturístiques ofereixen la possibilitat de descobrir i conèixer una zona amb una personalitat pròpia i amb una rica diversitat que s’articula entorn a la cultura del vi i del cava.

Els camins del cava: Les rutes del vi i del cava del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès permeten visitar altres caves gràcies a diverses rutes que recorren alguns municipis de la comarca a través dels cellers, pobles i monuments.

El cava: Ideal per a l’aperitiu o per acompanyar els àpats, s’ha fet un lloc en el mercat mundial de vins. Brut, sec, semisec o dolç, segons la concentració de sucre residual, s’acostuma a servir en una copa de vidre per distingir el recorregut de les bombolles.

La zona de producció del cava la integren 160 municipis, en què el Penedès concentra més del 95% del total, i Sant Sadurní d’Anoia més del 75%. El 1872 es van elaborar les primeres ampolles, el 1972 es va constituir el Consell Regulador de Vins Escumosos i el 1993 el primer Consell Regulador del Cava. Durant els anys vint del segle passat, el cava s’enforteix al mercat, on es consolida internacionalment en els vuitanta. Avui és un dels sectors més dinàmics, amb més de dos-cents milions d’ampolles l’any.