Rècord de passatgers a l’Aeroport i Port de Barcelona al 2017.
24 gen. 2018

Rècord de passatgers a l’Aeroport i Port de Barcelona al 2017.

L’Aeroport de BARCELONA-EL PRAT supera els 44 milions de passatgers aquest darrer any.

L’aeroport de Barcelona-El Prat es consolida com un punt estratègic de referència en tot l’espai aeri de la zona euromediterrània.

La millora contínua de les seves instal·lacions i la qualitat dels seus serveis han permès a aquest aeroport establir una posició excepcional per afrontar el futur amb certesa.

L’augment en el tràfic de passatgers a l’aeroport és un indicador precís dels avenços realitzats en la darrera dècada. El nombre de passatgers va passar de 11.727.814 l’any 1995 a 44,154,693 l’any passat, una de les taxes de creixement mitjà més altes entre els principals aeroports d’Europa.

Havent modernitzat les seves instal·lacions, Barcelona-el Prat pot oferir serveis de qualitat per a passatgers i un aeròdrom digne d’un aeroport d’alt nivell, adequat per a l’ús de grans avions comercials.

La construcció i introducció de la tercera pista al setembre de 2004 i l’extensió a la pista principal van ser passos decisius per augmentar la capacitat de l’aeroport, i ara pot gestionar 90 operacions per hora.

Amb l’objectiu de consolidar l’aeroport com a model a la Mediterrània i el sud d’Europa, el Pla Director va incloure un conjunt d’accions per modernitzar i incrementar la capacitat de l’aeroport.

 

El projecte més emblemàtic en aquesta fase va ser la construcció de la Terminal T1, que se situa entre les pistes. La T1, de gran valor arquitectònic, es va concebre com un gran centre d’operacions i serveis logístics. Té una capacitat de 33 milions d’usuaris per any i ha supervisat una inversió d’1,26 mil milions d’euros.

El treball en aquest edifici va ser seguit per la remodelació de la Terminal T2 i l’expansió i remodelació de les àrees de compres en ambdues terminals. Noves botigues, nous conceptes i noves marques per adaptar l’oferta als passatgers que utilitzen les instal·lacions de l’aeroport.

Altres projectes inclosos en el Pla Director són la urbanització de més de 300 hectàrees com a àrea de servei per al desenvolupament industrial i comercial de l’aeroport; la creació d’un parc aeronàutic de 90 hectàrees per a instal·lar hangars de manteniment; i la construcció d’una ciutat amb edificis d’oficines i hotels.

Aquest pla continuarà transformant l’aeroport mitjançant l’aplicació d’un concepte innovador que pretén convertir les seves instal·lacions en una ciutat aeroportuària sostenible i en un gran centre de distribució de trànsit aeri per al sud d’Europa.

 

Altres aeroports catalans

Tant Aeroport de Girona-Costa Brava com l’Aeroport de Reus, el d’Alguaire o el de Sabadell (tot i que aquest darrer no acull vols comercials), en conjunt, han augmentat la xifra de moviments d’enlairament i aterratges, així com el nombre de passatgers respecte a l’exercici anterior.

2.7 millions de passatgers passen pel Port de Barcelona al 2017

Barcelona va tornar a ser el primer port en nombre de passatgers de creuers al 2017. Aquestes estadístiques positives van sorgir de la publicació de les noves dades per part de l’agència portuària estatal Ports de l’Estat un cop tancat l’exercici, destacant que la capital catalana ha estat seleccionada pels turistes de creuer com el seu destí més freqüent dins de l’estat espanyol.

Durant el 2017, el Port de Barcelona va tornar a liderar el rànquing d’escales amb 2,7 milions de creueristes. Aquest nombre supera els 2.680.000 de 2016, segons l’Autoritat Portuària de Barcelona. Unes dades que es deuen, fonamentalment, al gran impuls de l’activitat del Port de Barcelona com a port base

El segon lloc, en termes de volum de passatgers, el van ocupar els ports de les Illes Balears, que van rebre més creuers (811), gairebé un 11% més que el 2016, però menys passatgers (2,06 milions, un augment de + 6, 4%); i Las Palmas a les Illes Canàries van seguir amb 985,662 passatgers de creuers, un 6,6% més, i amb un total de 448 escales per vaixells d’aquest tipus, amb un augment del 5,6%.

Els passatgers en línies de creuers regulars també van augmentar un 4% el 2017, arribant a 24,7 milions de persones. Els Ports d’Espanya estimen el volum de negocis en € 1.255.000, amb 26,500 llocs de treball creats per la indústria de creuers a Espanya.

Font.- Aena – Port de Barcelona – ACN

Altres informacions d’interès

Gastronomia – Fitur.- Fira de turisme

ELS CALÇOTS, un fenomen gastronòmic a l’hivern

 

Pel que fa a l’origen dels calçots, s’explica que va ser un agricultor de Valls del segle XIX, conegut com el Xat de Benaiges, qui, per distracció, va preparar a la brasa unes cebes que havia sobreescalfat. Es van cremar per la part exterior i, en lloc de tirar-les, va pelar les capes externes, descobrint d’aquesta manera els calçots. La temporada d’hivern es especialment rica en esdeveniments culinaris, amb festes típiques com “la calçotada”. a Valls, impregnat d’una tradició centenària; festivals i espectacles d’oli d’oliva a la regió de les Terres de l’Ebre i Lleida.

Per a aquest esdeveniment, el nostre primer convidat és el “Calçot”, una mena de ceba verda que es troba principalment a Catalunya i que la seva temporada de recol·lecció comença precisament al gener fins a l’abril, aproximadament, que depèn també de la meteorologia.

Aquesta ceba és típica de Catalunya, es produeix especialment a la zona de Lleida i Tarragona. De tota manera, encara que la tradicional “calçotada” té lloc en diverses províncies de la regió, l’epicentre és la ciutat de Valls a Tarragona.

 

La tradició de Calçots

El seu nom es deu al fet que a mesura que la planta creix, està coberta de terra i es continua cobrint una vegada i una altra. En l’agricultura catalana es coneix amb el terme “calçar” que va derivar posteriorment en el “calçot”.
El calçot és menys bulbós, més dolç i més suau en comparació amb les cebes regulars i la seva grandària va des de 15 cm a 25 cm. La forma en què normalment es cuina a Catalunya és rostir-los a bon foc i amb flama (preferiblement en graelles de barbacoa) i després s’emboliquen en paper de diari per mantenir-ne l’escalfor. Per presentar-los en la taula, la millor manera és fer servir les rajoles de terracota (teules) que mantenen la seva escalfor. El darrer pas, i més important, és menjar-se’ls, i no hi ha cap complicació en això. Un cop cuites, són molt fàcils de pelar amb les mans i extreure les parts externes més torrades per mullar el “calçot” a la salsa romesco (salsa de nou i pebrot vermell).

Amb 100 anys de tradició, la “calçotada” és l’esdeveniment més esperat  celebrat anualment a Catalunya especialment durant els primers mesos de l’any. Actualment la calçotada no és només un dinar, sinó també un moment social on et reuneixes amb familiars i amics ja sigui a l’aire lliure o en un restaurant interior.
Tot i que els calçots són típics de les comarques de Tarragona, cada vegada hi ha més restaurants de Catalunya que els inclouen en les seves cartes; des de les característiques masies que ofereixen les calçotades més tradicionals, fins a restaurants d’avantguarda, que reinventen aquesta exquisida delícia.

FITUR 2018 tanca la darrera edició amb un nou rècord de visitants.

L’agenda de reunions comercials de la darrera edició va reforçar la posició de FITUR com el primer fòrum empresarial important de la indústria turística mundial, amb més de 6.800 cites B2B programades amb compradors internacionals i més de 38.000 cites sol·licitades en el calendari digital. Tots ells organitzats per FITUR i als quals s’han afegit milers de reunions bilaterals en els diferents estands entre els mateixos expositors i els visitants i assistents a l’esdeveniment.

 

FITUR també va enregistrar un rècord en la participació empresarial.

Aquí destaca de manera molt rellevant l’augment progressiu de les darreres edicions en el progressiu increment en la participació d’empreses internacionals. Igualment, es va observar un augment significatiu en la participació empresarial directa i en el nombre de visitants individuals.

També hem vist la confirmació no només del lideratge de FITUR en la presència de països llatinoamericans sinó també, i augmentant de manera gradual, la presència de països que pertanyent al continent africà, tots dos mercats als quals la fira ofereix el seu potencial estratègic per accedir al turisme europeu i especialment en el segment dels negocis.

A la present edició, les xifres presentades també contribueixen al clima d’optimisme observat aquests dies durant la fira de turisme.

Tant expositors com visitants van ser rebuts amb tot el suport institucional tant nacional com internacional, donat que es va comptar amb la presència de diferents funcionaris i dignataris de rang elevat. Des que la reina d’Espanya va inaugurar la fira el passat dimecres 24 de gener, FITUR ha rebut un total de 80 ministres i líders de turisme dels cinc continents.

A més, durant l’esdeveniment, s’ha comptat amb la presència de diferents representants de les més altes institucions de l’Estat, tant del Govern espanyol com dels governs de les diferents comunitats autònomes. Destaquen les assistències  a la fira el president del Govern, el president del Congrés, els ministres d’Indústria i Turisme, de Cultura, de Desenvolupament i de Justícia, així com una alta presència de Presidents Regionals i altres regidors i consellers de Governs Autònoms acompanyants de delegacions municipals i organismes de promoció turística arribats dels diferents territoris de l’estat espanyol.

A tot això també hem d’afegir l’important suport brindat per l’Organització Mundial del Turisme, que concentra les seves principals accions a FITUR.


Avant