GASTRONOMIA I TRADICIONS. La “mona” de Pasqua.

Durant aquestes dates de setmana santa es tradicional que el dia de Pasqua es gaudeixi d’una gastronomia singular, dolça i elaborada principalment de xocolata. Es la mona de Pasqua. Adopta formes molt diverses i cada temporada sol anar relacionada amb temes de moda de la mateixa època de l’any en que se celebra.

L’existència de la ‘mona’ entesa com una menja dolça pròpia del dia de Pasqua Florida està documentada almenys des del segle XV, tot i que hom sospita que es remunta a més antic. S’atribueixen molts orígens plausibles a aquest costum.

Etimològicament, les pistes ens porten a l’àrab antic, on per ‘mûna’ s’entenia un tribut d’arrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. D’aquesta llengua hauria passat al llatí, on l’ofrena prengué el nom de ‘monus’ (‘present’ o ‘ofrena’). En llatí, però, existeix també la paraula ‘munda’, mot amb què es coneixien les paneres ornades i plenes d’objectes, particularment coques i pastissos, que els romans ofrenaven a la Deessa Ceres durant el mes d’abril.

Segons la tradició, durant segles, ha estat costum que els padrins ho regalin als fillols. La història de la “mona”, però, es remunta a l’antic Egipte, on els amics i família es regalaven ous decorats per celebrar que havia finalitzat l’hivern i entrava la primavera. Era el moment en que la natura reneix i les plantes floreixen.

Tot i que tenim evidències arqueològiques d’ous oferts als difunts en tombes prehistòriques, la tradició d’oferir ous  és  es remunta segons algunes fons al segle IV. Que ens indiquen que molt abans dels cristians existia un simbolisme arreu la mediterrània associat a l’ou.

Convertit en emblema de la Pasqua , l’ou es va anar associant a la idea de resurrecció i al concepte de retorn. Durant l’Edat Mitjana l’Església va reforçar aquest simbolisme vinculant-lo a la resurrecció de Crist, en un intent de neutralitzar el seu caràcter pagà. L’ou simbolitza la llosa que tancava la tomba de Crist, que es va obrir miraculosament el Diumenge de Pasqua. A més, a l’Edat Mitjana, durant la Quaresma, no només estava prohibit el consum de carn sinó també d’ous; per tant, al final de la Quaresma es pintaven i regalaven els ous que ja es podien consumir. Els grecs i els romans es regalaven ous per celebrar la primavera. Durant l’edat mitjana s’utilitzaven ous de tortuga, que es decoraven. Per això també hi ha la tradició de pintar ous amb colors vistosos.

Per la seva banda, als països anglosaxons, la tradició ha evolucionat de manera diferent. Allà prové de la mitologia germànica i que sorgeix a partir de l’adoració a “Oestern”, deïtat de la primavera. Es costum decorar ous, anomenats “easter eggs”. Actualment els ous pintats s’amaguen al jardí perquè els nens petits els puguin buscar i trovar. També en aquest cas, l’origen de la tradició és el mateix, ja que se celebra la tornada de la vida després del fred i la foscor de l’hivern amb les poques hores de llum solar. Retorna la Primavera, amb el seu esclat de llum i color.

Hi ha països en que la tradició de Pasqua la marca una figura del folklore que es el “Conill de Pasqua”. Segons la tradició luterana era una espècie de jutge que valorava el comportament dels nens per a determinar si mereixien joguines o els ous de xocolata de colors. Aquest símbol del conill també apareix en celebracions anglosaxones precristianes i representava a la deessa “Eastre”, símbol de la fertilitat, que en terreny d’àmbit terrenal es transforma en la figura del conill. Aquest símbol ha servit a certs països del nord d’Europa per representar la Pasqua en l’actualitat.  Són tradicions que ens arriben des de molt enrere . En l’antiguitat pagana també l’ou es vinculava a la gènesi del món i l’inici de cada nou cicle biològic.

Tot i que hi ha algunes variables en les tradicions, si que tenen totes un fil conductor, segons les cultures, en el que per una banda dona entrada a la primavera i de l’altra a la finalització del període de desdejuni i abstinència alimentaria. En gairebé tots els països es representa amb figures de xocolata. El lliurament de la mona es fa el Diumenge de Resurrecció i en els països mediterranis es reunien les famílies per menjar-la i degustar-la. Encara que l’ingredient protagonista es la xocolata, inicialment, les primeres “mones” que varen aparèixer eren treballades amb massa de farina de pa comú que posteriorment va derivar en massa de bescuit i ous durs i més tard ja s’hi va afegir la xocolata. Cap al final del segle XIX, les peces dolces varen començar a adquirir la forma d’ou i començaren aparèixer a França, principalment, i a la resta de confiteries d’Europa ja que aleshores ja tenien la maquinària per moldejar la xocolata. Precisament l’Ou de Fabergé es una joia inspirada en els colors dels ous de pasqua. Malgrat tot, la gran eclosió no va ser fins la Primera Guerra Mundial, que va fer pujar molt el preu del sucre i els pastissers es van veure obligats a trobar un altre material per fer els Ous de Pasqua.