Festes i celebracions de Cap d’Any a CATALUNYA.
23 des. 2016

Festes i celebracions de Cap d’Any a CATALUNYA.

Les Campanades de Cap d’Any i altres Festes Tradicionals

BARCELONA Celebra les campanades de Cap d’Any, al voltant de la Font Màgica de Montjuïc

 

El compte enrere de l’any, marcat per les dotze campanades, es tradueix en un impressionant espectacle de llum, aigua, pirotècnia i música a l’avinguda de la Reina Maria Cristina.

L’avinguda de la Reina Maria Cristina i el fons del Palau Nacional es transformen, de nou, en l’escenografia per excel·lència de la festa de Cap d’Any a Barcelona.

Els focs artificials, l’acompanyament musical i els jocs d’aigua de la Font Màgica converteixen l’espectacle en una experiència única i excepcional.

Ves amb la família i els amics a donar la benvinguda al 2017, i gaudeix d’un gran espectacle de pirotècnia, música, llum i aigua. L’espectacle començarà a partir de les 23.30 hores i durarà fins a les 00.10 hores, aproximadament.

 

NIT DE CAP D’ANY ARREU DE CATALUNYA

Lleida, les campanades de l’any nou a peu de carrer, es poden seguir a la plaça de l’Escorxador.
Els reusencs celebren el Cap d’Any a la plaça del Mercadal, on el protagonista de la nit serà el so de les campanes del carilló del consistori.

AI  Girona molt gironins s’apleguen a l’escalinata de la Catedral o la plaça dels Apòstols, sota el campanar, per celebrar el traspàs de l’any al so de les campanades de la Catedral.

A Tarragona comença a ser tradicional gaudir de l’espectacle a la façana de la catedral a la mitjanit.

Al Pirineu destaca La Vall de Bohi. A les 00.00 es fan les campanades, al sò del campanar romànic declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO de Sant Joan de Boí dona peu a rebre l’any amb uns focs artificials i després seguir amb una revetlla.

____________________________________________________________________

Imatge de la Festa del Pi.

Altres festes tradicionals d’aquestes dates:

FESTA DEL PI DE CENTELLES.-

La festa del Pi segueix una cronologia invariable que ha fixat un poble que, en ple solstici d’hivern, surt a tallar el pi més bonic de la contrada i l’ofereix engalanat a la seva patrona Santa Coloma, mentre ho festeja amb una traca eixordadora d’escopetes i trabucs.

Dia 26 de desembre: Anada al bosc a escollir el pi.
Els preparatius de la festa comencen el dia de Sant Esteve, quan un grup de galejadors (els quals el dia de la festa disparen salves d’escopeta contínuament) surten a escollir el Pi que protagonitzarà la celebració, el qual ha de ser de tronc recte i brancada rodona i espessa. Un cop s’ha triat, el Pi és marcat per tal de ser tallat al cap de quatre dies.

Dia 27 de desembre al vespre: Confecció dels ramells de pomes i neules.

Dia 29 de desembre a la tarda: Repartiment de pólvora als galejadors.

Dia 30 de desembre, dia central de la celebració.

La festa comença a les set del matí amb l’assistència a missa primera, a la sortida de la qual ja es deixen sentir els primers trets de les escopetes per despertar el poble. Després, els galejadors, en comitiva, van al bosc per, després d’un bon esmorzar de pa i botifarra, tallar el Pi a cops de destral. Abans que aquest comenci a cedir, és lligat amb cordes per tal que no caigui de cop i es faci malbé. Un cop tallat és pujat a força de braços al damunt del carro de bous que l’haurà de transportar sempre dret, per a les 12 del migdia, entrar al poble i arribar a la porta de l’església. Mentrestant, traques generals a la plaça Major i Ball del Pi.

Cap a la una, el Pi és baixat del carro i pujat per l’escala fins a l’entrada del temple, on se’l fa ballar als acords de la tonada Ara balla el Pi.

Acabada la ballada, el Pi és entrat a l’interior de l’església i se’l porta fins al presbiteri, on és lligat per la part inferior de tronc i penjat cap per avall sobre l’altar major amb cinc poms de pomes i neules lligats a la brancada. El Pi és hissat fins a l’alçada de Santa Coloma mentre els galejadors entonen l’Himne de Centelles.

Festa Tradicional d’Interès Nacional per Ordre de 17 novembre de 1987 de la Generalitat de i reclassificada més endavant com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional el 25 de maig de 2010.

 

 

 barcelona-cursa-dels-nassos

LA CURSA DELS NASOS.-

Es l’oportunitat perfecta de passar les últimes hores de l’any fent esport i compartint temps amb altres corredors i corredores abans de celebrar l’entrada del 2016.

Una de les tradicions esportives més populars dels dies entre Nadal i Cap d’Any són les curses dels Nassos, o curses de Sant Silvestre. Acostumen a ser curses de distàncies no massa llargues, d’entre cinc i deu quilòmetres, depenent del lloc. Aquests últims anys, amb la creixent popularitat de l’esport de córrer, el nombre de curses ha anat augmentant espectacularment ja que la Cursa dels Nassos és un esdeveniment molt emotiu i especial.

A Barcelona acolliran la cursa dels Nassos, amb participants de més de 50 països d’arreu del món, alguns de populars i altres d’Olímpics. Està oberta a tots als ciutadans i ciutadanes majors de 16 anys.

Altres indrets on celebren la Cursa dels Nassos o de Sant Silvestre..

 

Les tradicionals curses que es realitzen per acomiadar l’any porten el nom del santoral de l’últim dia de l’any: Sant Silvestre. La primera cursa de Sant Silvestre que es va celebrar fou a l’any 1924 a la ciutat brasilera de Sao Paulo, ciutat amb elevada població que ha mantingut aquesta gran festa popular en la que les disfresses i la diversió s’han convertit en les seues credencials. L’origen d’aquesta cursa es basava en recuperar una vella tradició francesa de curses nocturnes que es disputaven la nit de cap d’any on els participants s’il·luminaven amb torxes.

La cursa de Sant Silvestre es va anar incorporant a nombroses ciutats i actualment a Europa destaquen les de Londres, Berlín, Roma o Madrid. Aquesta última es coneguda com a “San Silvestre Vallecana”; es celebra des del 1964 iniciant-se primer a nivell professional i incorporant uns anys més tard el nivell popular.


Avant

Deixa un comentari