EL MOVIMENT MODERNISTA. Rutes Turístiques.

El Modernisme va néixer a Europa, com a moviment intel·lectual, entre les acaballes del segle XIX i el començament del segle XX. Buscava noves formes d’expressió artística, ja sigui al món de l’art o bé al de les idees, la literatura, el mobiliari, els objectes decoratius i molt especialment en l’arquitectura, on l’expressió artística passa a tenir un paper més rellevant.

Els vitralls i els elements florals destaquen en una arquitectura modernista que es eminentment decorativa. Els arquitectes, més sensibilitzats amb aquest nou concepte, es converteixen en decoradors , ja que dissenyen noves línies i volums que van prenen cos. Precisament en la forja, els mosaics i el mobiliari es on més destaca aquest nou concepte.

El moviment modernista, com a estil innovador, rep diferents noms segons els països en els que es tracta. Per exemple, a França, es conegut com l’ Art Nouveau, mentre que als països anglosaxons s’anomena Modern Style. A Catalunya ja es va destacar com a Modernisme. De totes maneres, tot i tenir un perfil molt semblant, no son del tot iguals i també hi ha diferències per països.

D’una banda, el Modernisme català destaca especialment per a la seva varietat i riquesa plàstica. Se’n troben manifestacions arquitectòniques arreu de la geografia catalana i especialment en edificis de tot tipus com cooperatives agrícoles, fàbriques o habitatges.

Alexandre Cirici Pellicer, gran historiador i crític d’art, va establir l’inici de l’època Modernisme a Catalunya en el període comprès entre 1880-85, ja que va coincidir amb la construcció de cinc edificis tant emblemàtics com la Casa Vicens, d’Antoni Gaudí; el Museu-Biblioteca Víctor Balaguer, a Vilanova i la Geltrú, de Jeroni Granell i Mundet; l’Acadèmia de Ciències situada a la Rambla de Barcelona, de Josep Domènech i Estapà; les desaparegudes Indústries d’Art de Francesc Vidal, obra de Josep Vilaseca, i l’Editorial Montaner i Simón, de Lluís Domènech i Montaner, que en el dia d’avui es més conegut com la Fundació Tàpies.

El Modernisme  volia cercar una perspectiva de modernitat per un cantó i la regeneració cultural, per l’altra banda. Un nucli d’intel·lectuals, molt vinculats a la redacció del setmanari L’Avenç, va ser el que va voler dotar aquest moviment modernista de continguts, i no va limitar-se exclusivament a potenciar l’arquitectura del moment, sinó que també van fer acte de presència a l’escultura, pintura, arts gràfiques, teatre, literatura o, fins i tot, als oficis artesans que tant bé van saber utilitzar els grans arquitectes de l’època.

Del moviment modernista destaquen, sobretot, dos noms:

• Domènech i Montaner, que va desenvolupar la major part de la seva obra arquitectònica a Barcelona. Va construir edificis tant emblemàtics com el Palau de la Música Catalana, o l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. En ambdós casos varen ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Altres edificis d’interès son la Casa Fuster de Gràcia, 132), la Casa Lleó Morera (Pg. de Gràcia 35), el Palau Montaner(carrer Mallorca, 278), i l’edifici que va ocupar la Editorial Montaner i Simón (carrer Aragó, 255), que es va convertir en l’obra més important d’aquest arquitecte i que des de l’any 1989 va acollir Fundació Antoni Tàpies. Tot i això, el Modernismo de Domènech i Montaner també el podem trovar a Olot (Casa Solà-Morales, 1913), l’Espluga de Francolí (Celler Cooperatiu, 1913) o a Canet de Mar, on l’antiga Masia familiar s’ha convertit en casa-museu.

• Josep Puig i Cadafalch, nascut a Mataró, fou arquitecte, historiadorde l’art, intel·lectual i polític. De la seva mà, destaquen alguns edificis arreu de Catalunya com la Sala de plens de l’Ajuntament de Mataró, la botiga La Confianza (1894), el mercat El Rengle (a la plaça Gran), la casa Sisternes (la primera obra de l’arquitecte, el 1891), la casa Parera, la Beneficència i la casa Coll i Regàs. Aquesta última està considerada l’obra més notable d’aquesta ruta. A Barcelona va continuar la seva dilatada obra. Són remarcables els edificis de la casa Amatller, amb influències de l’arquitectura flamenca; la Casa Macaya, on destaca el pati interior i l’estucat de la façana, i la casa Terrados, mes coneguda com la Casa de les Punxes.

Propostes per endinsar-se al modernisme. Edificis emblemàtics per visitar:

Palau Güell
Palau de la Música Catalana
MNAC
CaixaForum, Fàbrica Casaramona
Casa Lleó Morera
Casa Amatller
Casa Batlló
Editorial Montaner i Simó, Fundació Antoni Tàpies
Casa Milà, la Pedrera
Casa Fuster
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Park Güell
Torre Bellesguard
CosmoCaixa, Museu de la Ciència

I també podreu trobar més informació al Patrimoni Cultural, a través d’aquest enllaç

Els dies 12,13 i 14 de maig Terrassa farà un viatge al passat per reproduir l’esplendor modernista de finals de segle XIX i principis del XX.

L’Ajuntament de Terrassa va impulsar la Fira Modernista de Terrassa l’any 2003 amb l’objectiu de recuperar la vella tradició de la Fira de Primavera i alhora de recordar una època que ha marcat la ciutat, un període en que la indústria tèxtil va fer crèixer la ciutat en molts aspectes.

La Fira Modernista s’ha convertit en el principal motor de promoció turística i cultural de Terrassa i en un element de dinamització econòmica molt important.

Des de l’any 2007, la Fira Modernista de Terrassa està declarada per la Generalitat de Catalunya com a festa local d’interès turístic. L’any 2010, aquest certamen també va obtenir un dels Premis de Catalunya de Comunicació i Relacions Públiques en la categoria d’activitats turístiques, atorgat per l’Associació Catalana de Comunicació i Relacions Públiques i la Fundació per al Foment de la Comunicació i el Desenvolupament.