El Carnestoltes es una de les festes més alegres, divertides  i entretingudes del calendari festiu, tot i que en aquesta edició del 2021 tindran nombroses limitacions. Les restriccions son nombroses i hi haurà pocs actes i/o espectacles que puguin tenir presència de públic.

Poder disfressar sempre ha estat una de les diversions que ofereix la setmana de Carnestoltes. Escoles, entitats o associacions organitzen diferents rues de Carnestoltes que, enguany, hauran de ser diferents. En les escoles, tradicionalment, es portava a terme la tradicional rua en que els alumnes dels diferents centres passejaven pel seu poble o ciutat. En aquesta edició d’enguany, l’activitat s’ha vist limitada només a la celebració interna de cada classe o grup bombolla. Igual passa amb els actes mes populars i tradicionals que, en algunes ocasions s’ha hagut de suspendre la presència de públic i en altres tant sols s’hi podrà assistir amb reserva prèvia pel control d’aforament.

Tot i la pandèmia, diferents entitats i organitzacions porten a terme els seus programes de Carnestoltes ja que es volen mantenir les tradicions de festa i disbauxa. Per aquesta edició s’ha treballat per substituir les tradicionals desfilades i espectacles de carrer per concerts, exposicions, tallers o concursos que es podran portar a terme en format reduït i amb controls d’aforament o bé poder seguir-les virtualment per ferles arribar a totes les llars. La major part de les propostes que s’ofereixen van orientades a públic familiar.

A la resta del món, també la situació es similar. Els grans festivals carnavalescos com el de Rio de Janeiro a Brasil o el de Venècia, han estat cancel·lats. tot i que el de Rio de Janeiro s’havia plantejat posposar-lo al mes de juliol, finalment l’alcalde de la ciutat ha preferit anul·lar-lo fins el 2022. El mateix criteri s’ha seguit en l’altre dels festivals mes tradicionals que es portava a terme des del segle 18. Venècia també ha acordat anular el festival fins al 2022. De totes maneres, en les diferents ciutats i països es porten a terme altres activitats tradicionals i populars amb fortes mesures de seguretat, distancia social i en emissió OnLine exclusivament per poder-lo seguir  des de la llar.

Gastronomía típica amb “Botifarra d’Ou” i truites variades

La festa del carnestoltes, també comporta una gastronomia pròpia que varia segons els territoris o països. A Catalunya, el dijous gras o el dia de la truita comporta assaborir plats en que el principal ingredient es la truita, la butifarra d’ou, la coca de llardons, sardines i els tradicionals bunyols de vent o de crema tant típics de la quaresma. L’activitat gastronomia continua la seva tradició ja que es porta a terme en el nucli familiar i tant sols s’han afectat les trobades gastronòmiques més populars. També, durant la quaresma, es tradicional el bacallà en els diferents menús, que antigament anava associat a un menjar econòmic i adient per la duresa de l’època, tot i que actualment es un plat molt apreciat en la gastronomia.

Carnaval i Carnestoltes no tenen el mateix origen

La paraula “Carnestoltes” ve del llatí “Carns toldrem”, que significa “privació de carn”. Es refereix al temps de Quaresma, en el qual, segons la tradició, no es pot menjar carn. En canvi, la paraula “Carnaval” té dos orígens. Per un costat, ve de “Carnis avalis”, que vol dir “carns privades”, i que també fa referència a la Quaresma. Per l’altre, ve de “Carrus navalis”, un gran vaixell amb rodes que els romans movien amb 10 o 12 cavalls i els feien desfilar per les ciutats. El carro i el vaixell representaven el cos humà; els cavalls, la força; i les regnes, la intel·ligència i la voluntat. Amb això volien dir que durant aquests dies l’home era lliure.

El Carnaval, així com la Quaresma o la Setmana Santa, són festes mòbils: cada any se celebren en diferents dates. Segueixen el calendari lunar, que es basa en la posició de la Lluna respecte a la Terra, i que no coincideix amb el calendari que solem usar. Per això, cada any, els que organitzen les festes de Carnaval han de consultar la data als experts.

La festa del Carnaval és la festa del món al revés. S’escull un rei que, durant uns dies, deixa fer les coses que la resta de l’any estan prohibides o mal vistes. Tot el món es disfressa, juga, balla, canta i fa bromes. El Carnaval és un gran joc en el qual, durant unes hores, pots deixar de ser tu mateix i convertir-te en l’heroi que sempre has volgut ser.

Les arrels del Carnaval

Fa molt temps, jueus, grecs i romans ja celebraven festes semblants al Carnaval. Els romans se les dedicaven als seus déus. Eren festes esbojarrades en les quals els esclaus i els soldats triaven un rei que primer manava tant com volia, però al final havia de morir. Al llarg de la història, aquestes festes s’han intentat prohibir moltes vegades. Malgrat això, sempre han seguit existint gràcies a celebracions privades o secretes. Amb el temps, aquesta situació ha canviat i el Carnaval s’ha convertit en la festa més popular, alegre i participativa de l’any.

El Carnaval i la religió

El Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.

Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. Per l’altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames, que dejuna i és vegetariana.

En tot el món, el carnaval es motiu de grans celebracions i festes. Alguns llocs son molt coneguts per les seves grans produccions i atractiu pels seus habitants i els turistes que hi arriben a veure les tradicions locals. En les seves diferents costums, cada un forma part de les seves pròpies tradicions que son un reflexa clar de les personalitats de cada cultura.