EL CARNAVAL.- Història i Arrels
20 febr. 2017

EL CARNAVAL.- Història i Arrels

Carnaval i Carnestoltes no tenen el mateix origen.

La paraula “Carnestoltes” ve del llatí “Carns toldrem”, que significa “privació de carn”. Es refereix al temps de Quaresma, en el qual, segons la tradició, no es pot menjar carn. En canvi, la paraula “Carnaval” té dos orígens. Per un costat, ve de “Carnis avalis”, que vol dir “carns privades”, i que també fa referència a la Quaresma. Per l’altre, ve de “Carrus navalis”, un gran vaixell amb rodes que els romans movien amb 10 o 12 cavalls i els feien desfilar per les ciutats. El carro i el vaixell representaven el cos humà; els cavalls, la força; i les regnes, la intel·ligència i la voluntat. Amb això volien dir que durant aquests dies l’home era lliure.

El Carnaval, així com la Quaresma o la Setmana Santa, són festes mòbils: cada any se celebren en diferents dates. Segueixen el calendari lunar, que es basa en la posició de la Lluna respecte a la Terra, i que no coincideix amb el calendari que solem usar. Per això, cada any, els que organitzen les festes de Carnaval han de consultar la data als experts.

Història del Carnaval

La festa del Carnaval és la festa del món al revés. S’escull un rei que, durant uns dies, deixa fer les coses que la resta de l’any estan prohibides o mal vistes. Tot el món es disfressa, juga, balla, canta i fa bromes. El Carnaval és un gran joc en el qual, durant unes hores, pots deixar de ser tu mateix i convertir-te en l’heroi que sempre has volgut ser.

Les arrels del Carnaval

Fa molt temps, jueus, grecs i romans ja celebraven festes semblants al Carnaval. Els romans se les dedicaven als seus déus. Eren festes esbojarrades en les quals els esclaus i els soldats triaven un rei que primer manava tant com volia, però al final havia de morir.

Al llarg de la història, aquestes festes s’han intentat prohibir moltes vegades. Malgrat això, sempre han seguit existint gràcies a celebracions privades o secretes. Amb el temps, aquesta situació ha canviat i el Carnaval s’ha convertit en la festa més popular, alegre i participativa de l’any.

Fonts.- Educàlia i Biblioteca virtual DIBA

EL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT

A la zona metropolitana de Barcelona hi ha el  Parc Agrari del Baix Llobregat.

Es un espai agrari on es produeixen gairebé totes les fruites i verdures que comprem habitualment als nostres mercats. Els pagesos que treballen la terra han adquirit el saber fer acumulat al llarg dels més de 200 anys de tradició hortofructícola de la comarca.

Es tracta d’un territori amb un nombre important de pagesos i de professionals vinculats al sector agrari, tant en l’àmbit de la formació com en el de la investigació, experimentació i assessorament. En aquest sentit, compta amb la col·laboració de l’Escola Tècnica Superior d’Agricultura de Barcelona, de les dues Agrupacions de Defensa Vegetal de la comarca, de l’Institut d’Investigació i Desenvolupament Agroalimentari (IRTA) i també d’empreses capdavanteres dedicades als cultius in vitro.

La voluntat de preservar la riquesa agrícola del Delta i d’apropar la qualitat dels seus productes als ciutadans de l’entorn metropolità, són dos dels motius principals per la creació del Parc Agrari del Baix Llobregat, l’any 1998, liderada per dos ens supramunicipals −el Consell Comarcal del Baix Llobregat i la Diputació de Barcelona− interessats en la preservació i gestió d’espais naturals i agraris i la pròpia Unió de Pagesos, als quals posteriorment s’afegeixen els 14 municipis que configuren el territori del Parc i la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

 

Aquest espai agrari porta a terme una gestió distribuïda en cinc àrees:

  1. Disposar d’unes infraestructures i serveis agraris eficients (xarxa de reg, xarxa de camins, qualitat de les aigües de reg).
  2. Promoure sistemes de producció i comercialització eficients i sostenibles (suport a mesures agroambientals, promoció del comerç de proximitat, recerca i experimentació per al foment de la innovació…).
  3. Modernitzar les explotacions agràries (dimensionat adequat, implementació de serveis als pagesos…).
  4. Mantenir la qualitat agroambiental del territori (vetllar per la disciplina urbanística, impulsar actuacions de millora paisatgística…).
  5. Consolidar i donar a conèixer aquest patrimoni agrari (programes pedagògics, tallers, holeriturisme, presència a fires, acords amb restauradors locals, col·laboracions internacionals…).

L’HOSPITALET EXPERIENCE I LES VUITENES JORNADES GASTRONÒMIQUES.

L’H EXPERIENCE: CONEXIÓ GASTRONÒMICA I CULTURAL


Del 25 de febrer a l’1 de març, L’Hospitalet portarà a terme la segona edició de L’Hospitalet Experience. Serà la millor oportunitat per conèixer la ciutat i la seva gent en un mateix espai.

L’Hospitalet Experience vol presentar al gran públic la riquesa i l’efervescència de la seva proposta gastronòmica i cultural. Durant els cinc dies de la iniciativa, es reuniran a la Plaça Europa la millor oferta gastronòmica de la ciutat, i l’autenticitat i la genuïnitat de les seves iniciatives culturals.
L’Hospitalet està consolidant projectes com el Districte Cultural i en l’àmbit de la gastronomia. L’Hospitalet Experience reforça aquesta aposta de ciutat que aplegui totes les propostes en aquests àmbits.

Organitza: Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat • Associació de Gastronomia i Turisme L’Hospitalet i el Baix Llobregat (AGT).

 


 

Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxofa Prat, del 2 de març al 2 d’abril

L’Associació de Gastronomia i Turisme (AGT) torna a organitzar el Març Gastronòmic, les jornades gastronòmiques del Pota Blava i la Carxofa Prat, que donen l’oportunitat de degustar menús elaborats amb aquests dos emblemàtics productes pratencs.

La vuitena edició, que s’organitza del 2 de març al 2 d’abril, tindrà rècord de participació, amb 32 restaurants. El Prat continua sent la base, però l’esdeveniment s’estén per la resta del Baix Llobregat: Molins de Rei, Gavà, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Sant Boi de Llobregat i l’Hospitalet. I la taca d’oli es fa més gran, ja que també hi participen restaurants de Barcelona vinculats al moviment Slow Food (com Rasoterra, Due Spaghi i Sergi de Meià) i a l’Escola Hofmann


Avant

Deixa un comentari