DESEMBRE.- Cultura i Tradicions

Desembre.- Arrenca l’últim mes de l’any. Un mes en què a tots ens passa pel cap fer balanç i en el qual temem avaluar tot el què comencem a deixar enrere per intentar, almenys, millorar-ho en el següent calendari en blanc que ha de venir; un nou llibre a punt per escriure-hi emocionants històries. L’indicatiu més representatiu d’aquest mes però, el marquen els dies festius que ens esperen a la volta de la cantonada. Com el bon torró, amb desembre, torna el Nadal.

Arriben aquestes dates tan assenyalades en les nostres agendes en les què el denominat esperit nadalenc inunda amb innocència i il·lusió els nostres cors. Per a uns, la visita de Sant Nicolau i els regals sota de l’arbre. Per altres, els Reis Mags, els pessebres i el Caga Tió. Neu i fred, o sol i calor. Arriben amb força els menjars abundants. Apareixen en escena els dolços nadalencs, com els polvorons i el tradicional tortell o, contràriament a la nostra costum de prendre marisc i peix, s’imposen els banquets de rics i saborosos rostits de carn. Però, sobretot, arriben aquests dies de reunió, dies emotius i especials en els quals compartir moments i instants gaudint amb els nostres.

Aquestes dates esdevenen tot un referent i només, segons qui sigui el nostre interlocutor i on ens trobem, entendrem el Nadal d’una manera o altre. En qualsevol racó del món, fins i tot el més petit, milions de persones celebren aquestes festes marcades per la tradició i les creences religioses que amb el temps han omplert cada país amb els seus ritus, la seva música, els seus preparatius i els seus costums propis. Una panoràmica molt oberta sobre el sentit d’aquestes celebracions que ens permeten, abans de res, viure moments màgics, plens de felicitat.

Gràcies a la diversitat de cultures, gaudim de tradicions diferents, però úniques, amb les que delectar-nos en cada un d’aquests moments: llenties a Itàlia la nit de Cap d’Any, banys a les caloroses platges d’Ipanema i Copacabana al Brasil, o aurores boreals esperant l’arribada del Pare Noel, al costat del seu taller, a Finlàndia. Els ingredients principals són comuns i el sentiment generalitzat d’amor, fraternitat i solidaritat envaeix a cada ser però, és precisament aquesta diferència, la que fa singulars les celebracions nadalenques on, tots i cada un de nosaltres, prenem part.

Celebració cristiana més que festivitat, encara que així es percep actualment, el Nadal no és una festa que se celebri per igual en tots els països del món, unes diferències que es troben en l’origen de la seva religió. Cristians, musulmans, hinduistes i budistes discrepen sobre com venerar el profeta que dóna peu a aquestes celebracions. El judaisme no celebra el Nadal, sinó que la seva festa típica és el Hanuka, o festival de les llums, durant vuit dies al desembre. Els musulmans, per la seva banda, celebren dues festes: l’Id Al Fitr, festivitat immediata al dejuni del Ramadà, i l’Eid al-Adha, festival del sacrifici durant el pelegrinatge a la Meca, ciutat que tot musulmà ha de visitar, almenys, un cop a la vida. El budisme no porta a terme grans festejos aquest mes, doncs el seu calendari assenta l’any nou al mes de febrer. Les celebracions d’aquesta religió estan basades, fonamentalment, en aspectes de la pràctica religiosa i harmonia familiar, més que en grans àpats. Finalment, per la seva banda, els hindús celebren el Diwali, una mena de Nadal avançat al novembre. Durant aquesta festivitat, una de les principals celebracions del calendari hindú, es dóna inici al nou any amb una festa en la qual es regalen dolços entre familiars i amics, i on es commemora el triomf del déu Ram sobre el dimoni Ravana.

El Nadal, com hem pogut veure, es celebra arreu del món. Com totes les anècdotes sobre aquestes dates, les històries nadalenques se succeeixen sense mesurar la distància que ens separen els uns dels altres. Sense anar molt lluny, a casa nostra no hi ha una única manera de celebrar-les. La nit de Nadal de terres andaluses res té a veure amb el Sant Esteve català, però tot i així, per molt estranyes que siguin les formes d’entendre el Nadal, el més important d’aquests dies que estan per arribar és aquest llaç màgic que ens uneix a tots.

Comencen les festes nadalenques i, se celebrin com es celebrin, no hi ha res com viure-les i gaudir-les perquè la màgia que transmeten és, simplement, inexplicable.