Gastronomía, Cultura i Turisme. Propostes i experiències turístiques i gastronòmiques

Tot i que la situació en el sector turístic encara no millora, si que es veritat que les darreres informacions positives sobre l’aparició de la vacuna i el fet que alguns països ja hagin començat a vacunar a la població, ha fet disparar el nombre de visites i consultes en les diferentes webs de productes, serveis i experiències turístiques. Malgrat tot, degut a les mesures sanitàries establertes, alguns programes i visites turístiques només es poden fer amb restriccions o amb limitacions d’aforament i d’altres tant sols permeten fer visites virtuals. En tot cas, el sector turístic continua treballant en actualitzar els seus programes i experiències turístiques, aportant novetats i propostes diferents a l’espera d’una complerta reactivació del sector en els propers mesos.

Creada l’any 1989,  la ruta del Císter és una de les més completes de l’oferta de turisme cultural català. Temples que van ser fundats el s. XII i que són coneguts per ser els panteons oficials dels reis de la Corona d’Aragó durant més de 300 anys, i que estàn ubicats a les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell, que són les afortunades de tenir aquests diversos monestirs cistercencs.

Monestir de Santes Creus

Monestir de Poblet

A Vimbodí i a Poblet (La Conca de Barberà) és on es troba situat el Monestir de Poblet, el més gran de tota la ruta i l’únic que encara acull una comunitat de monjos. Va ser fundat el 1150 i va desenvolupar la seva activitat sense problemes fins el 1853. La desamortització va provocar l’aturada de la seva activitat fins el 1940. Va ser aquest any quan els monjos van tornar i van iniciar un important procés de restauració i conservació. Aquest monestir és el conjunt cistercenc habitat més gran d’Europa i està declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El Monestir de Santes Creus, ubicat a Aiguamúrcia (Alt Camp), va ser fundat el 1150 i és el que reflecteix millor un tipus de construcció que es regia per directrius bernardines. Com que actualment no hi ha vida monàstica, ja que els monjos van ser-ne exclaustrats el 1835, aquesta és una oportunitat única per gaudir d’una visita per tots els racons d’aquesta obra del Cister i conèixer les diferents llegendes que envolten el monestir.

Monestir de Vallbona

El Monestir de Vallbona, ubicat a la Vallbona de les Monges (L’Urgell), és l’únic monestir femení de la ruta i ha conservat la comunitat més de 850 anys ininterrompudament. Les primeres notícies d’aquest petit monestir daten del 1150 però no va ser fins el 1176 quan es va integrar plenament en l’ordre del Cister.

Pel que fa a l’origen dels calçots, s’explica que va ser un agricultor de Valls del segle XIX, conegut com el Xat de Benaiges, qui, per distracció, va preparar a la brasa unes cebes que havia sobreescalfat. Es van cremar per la part exterior i, en lloc de tirar-les, va pelar les capes externes, descobrint d’aquesta manera els calçots.

Entre els mesos de desembre i abril irrompen a les comarques de Tarragona i sobretot a Valls els calçots i la calçotada, una festa en la qual la tradició i la gastronomia es donen la mà.

Els calçots són una varietat de ceba dolça i tendra, amb multitud de propietats, anticancerígenes, diürètiques, digestives,  tonificants i fins i tot afrodisíaques. Es preparen a la brasa i se serveixen sobre una teula, acompanyats de salsa romesco o salvitxada. El ritual d’aquesta festa popular catalana consisteix en agafar el calçot per la punta superior, pelar la capa exterior, mullar-ho en la salsa i introduir-ho directament en la boca, per la qual cosa sol usar-se un pitet per no tacar-se.

Malgrat que els calçots són típics de les comarques de Tarragona, cada vegada són més els restaurants de Catalunya que els inclouen a les seves cartes; des de les característiques masies que ofereixen les calçotades més tradicionals, fins a restaurants d’avantguarda, que reinventen aquesta exquisida delícia.

Fonts.-  Ag. Cat. De Turisme – InCatalonia

^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

La Casa Milà (la Pedrera) és un edifici modernista dissenyat per l’arquitecte Antoni Gaudí entre el 1905 i el 1911 i declarat Patrimoni Mundial de la Unesco l’any 1984. És l’últim, i sens dubte el més impressionant, dels edificis d’habitatge projectats pel genial arquitecte, i és la màxima expressió de la línia corba en la seva obra, que va significar una ruptura amb els esquemes del seu temps.

El nom oficial és Casa Milà, ja que va ser encarregada per l’industrial Pere Milà i la seva dona, Roser Segimon, però popularment és coneguda com la Pedrera pel seu aspecte exterior, semblant a una pedrera a cel obert.

A l’exterior destaca l’escultòrica façana ondulada de pedra gris, guarnida amb les balconades de ferro forjat. A l’interior es té la sensació d’irrealitat, d’haver entrat en un món de fantasia. Actualment, l’edifici és la seu de la Fundació Catalunya-La Pedrera.

A l’interior, els patis són de grans dimensions i per la seva forma i pintures semblen una cova; el terrat presenta una coberta insòlita i carregada de força artística, que no té res a veure amb l’arquitectura del seu temps, on es poden veure els badalots, figures que recorden caps de guerrer. Des d’aquí es té una bona vista de la ciutat de Barcelona i d’altres monuments característics.

El pis de la Pedrera, inaugurat el 1999 com un espai d’exposició permanent, està situat a la quarta planta de l’edifici i té una superfície total de 569 metres quadrats. Recrea el pis d’una família barcelonina de principis del segle XX, guarnit amb mobles i complements de l’època.

La Pedrera és un espai modernista i de creació; un espai d’aprenentatge en un entorn accessible, ja que l’edifici disposa del programa La Pedrera Accessible, que ha introduït recursos sensorials no només en l’àmbit de l’espai museístic, sinó també en els continguts de la programació d’activitats culturals, com en conferències, jornades, concerts i altres activitats.

^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^