BREXIT.- Les repercussions turístiques de la sortida del Regne Unit
12 març 2019

BREXIT.- Les repercussions turístiques de la sortida del Regne Unit

En el tram final de la desconnexió, els possibles efectes del Brexit es fan sentir en el sector turístic

L’impacte i les repercussions que la sortida del Regne Unit pot tenir sobre el sector turístic poden ser prou importants perquè les empreses del sector en fan un seguiment acurat.

Dos anys i mig després del referèndum del Brèxit, tot i estar en la recta final de la desconnexió, el futur del Regne Unit encara es molt incert. Continuen els debats i encara no estan tancats els acords comercials, els drets de la ciutadania o el compromís britànic d’assumir el cost d’aquesta ruptura sense deixar de banda les connotacions que hi ha amb la frontera d’Irlanda que, al cap i a la fi, han representat un dels principals obstacles d’aquest acord entre Regne Unit i Unió Europea.

El sector turístic també en pot patir les conseqüències del Brexit. A principis d’aquest any 2019, el govern britànic havia previst una caiguda de la seva economia entre el 2% i el 8% després de sortir de la UE. Això tindria un impacte directe sobre la capacitat de compra de la població i el sector turístic se’n podria ressentir, ja que es pot traduir en una reducció tant en el nombre de sortides com en el volum de la seva despesa en el país de destinació.

Tot i que en les primeres setmanes d’aquest any es va notar una baixada en les reserves del primer trimestre, s’ha corregit cara a l’estiu 2019. Cap a Catalunya, les reserves efectuades fins ara computen un increment d’un 4% pel total de la destinació, tot i que destaca que el gruix de les reserves son pel des de maig i es tracta de viatges concertats amb una estada d’entre 1 i 3 nits. En canvi, les reserves per a estades a partir de 7 nits, disminueixen respecte a les xifres constatades de l’any anterior en la mateixa època de seguiment.

Queden encara algunes setmanes per acabar de valorar un acord que, fins i tot, es podria posposar i no activar-se el 29 de març. Es podria retardar el calendari i passar a un nou termini a finals de juny. Aquesta situació, també podria comportar variables en les tendències de reserves.


Turisme.- Un recorregut per la història a la Catalunya interior

CARDONA (BAGES)

Visitar Cardona és sentir la història en directe: podeu passejar per una vila medieval, contemplar la grandesa de temples romànics i gòtics i reviure setges i batalles al castell més inexpugnable. Visitar Cardona és viure l’experiència de trobar-vos dins d’una muntanya de sal única al món i gaudir de rutes per un entorn natural i rural excepcionals.

El Centre Cardona Medieval, punt de partida per a començar la visita al centre històric, es va crear el 2005 com un recurs interpretatiu per explicar el naixement i creixement de la vila de Cardona, en el marc de la voluntat municipal de protecció i promoció del centre històric.

L’explotació de la sal i la Vall Salina constitueixen la raó de ser de Cardona i la causa de l’esplendor del seu passat. La seva carta de poblament, una de les més antigues d’Europa, recollia el dret dels vilatans a obtenir sal per sempre més.

El castell, la fortalesa mai vençuda, últim baluard de les llibertats catalanes, va ser la seu de la poderosa nissaga dels comtes-ducs de Cardona, “els reis sense corona”, rics senyors de la sal emparentats amb les principals famílies europees. A l’entorn de la riquesa de la sal i de l’estratègica cruïlla de camins, va créixer una vila medieval regida per mercaders i traginers que van construir el centre històric de Cardona, avui declarat bé cultural d’interès nacional.

Font.- TurismeCardona

VIC (OSONA)

La repoblació de la plana de Vic i la creació del comtat d’Osona pel compte Guifré el Pilós el 878 va possibilitar la reconstrucció de l’antiga Auso, de la qual sols quedaren els murs del Temple Romà que s’havien aprofitat per construïr el castell. La nova població prengué el nom de Vicus Ausonae, és a dir, raval d’Ausona, d’on derivà el nom de Vic. Amb la ciutat es restaurà la seu episcopal i es construí la catedral a la part baixa. El 1038 el bisbe Oliba va consagrar la catedral romànica de la qual han arribat al dia d’avui la cripta i el campanar.

La privatització del poder públic pròpia de l’època medieval va fer que la ciutat de Vic estigués dividida en dues partides, una inicialment sota jurisdicció del bisbe, el qual la va traspassar al rei el 1316, i l’altra sota jurisdicció dels senyors del Castell : els Montcada. Aquesta divisió marcarà la vida de la ciutat en l’època medieval, que creixerà entorn de la Catedral, el Castell i el Mercadal i serà encerclada per una muralla amb torres, refeta al segle XIV. El 1450 el rei Alfons el Magnànim comprà als descendents dels Montcada la seva partida i unificà així la ciutat.

La revifalla econòmica i demogràfica del segle XVIII, va possibilitar el creixement de la ciutat, va afavorir l’aparició d’importants tallers d’escultura i d’arquitectura i va permetre la construcció de nombrosos edificis civils i religiosos així com la catedral actual.

Després del parèntesi que va suposar la Guerra Civil i la postguerra a meitat del segle XX, la ciutat ha anat recuperant el pes que havia tingut tradicionalment dintre el context de Catalunya.

 Font.- VicTurisme-OsonaTurisme

Avant