LES TRADICIONS de TARDOR. La Festa de Tots Sants i La “Castanyada”
24 oct. 2019

LES TRADICIONS de TARDOR. La Festa de Tots Sants i La “Castanyada”

Gastronomia i altres tradicions importades.

Tots Sants (1 de novembre), és una festa dedicada al record dels avantpassats.

Es tracta, en el seu origen, d’una vella tradició pagana que se celebrava a tota Europa i en la qual s’assimilava la fi de les collites i l’acabament del bon temps i s’associava al culte a les ànimes dels familiars morts.

Un dels costums més tradicionals d’aquesta celebració a les nostres terres és la visita als cementiris, menjar castanyes i elaborar panellets.

Amb el temps, especialment els darrers anys, s’ha anat transformant la festa. El canvi de mentalitat i la globalització de la gastronomia i de les tradicions han fet aparèixer altres models de celebració, com el Halloween, que han convertit la jornada de Tots Sants una festa lúdica.

Per Tots Sants s’acosta el fred i els dies s’escurcen com més va més; i la natura, després de l’estiu, entra en una època de mort aparent. Per tot això, no és estrany que des de l’antiguitat moltes cultures instituïssin el dia de record dels morts entorn d’aquestes dates. De fet la festa de Tots Sants és herència d’una celebració celta. L’1 de novembre feien les festes del ‘Semain’ en honor dels morts, perquè és quan comença el període més fosc de l’any, un moment que consideraven màgic perquè creien que s’establien connexions entre els dos mons, el dels vius i el dels morts.

#LA CASTANYADA

La festa de la castanyada es originària de finals del segle XVIII. Es deriva dels antics àpats funeraris, en què s’acompanyava principalment a llegums i fruita seca, i s’elaboraven una espècie de pans votius que, mes popularment, s’acabaren denominant  panets, panellets. Aquests àpats tenien un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts i tot i que inicialment coincidia amb la festivitat de l’1 de novembre, en els darrers temps d’ha popularitzat avançar un dia la festa de la castanyada i celebrar-ho la nit del 31 d’octubre.

La Castanyada és una festa popular de Catalunya i ha esdevingut com una celebració de la tardor. La Castanyada, als Països Catalans i Occitans, consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada, i s’acompanya de la beguda típica que es el moscatell. Pels volts d’aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, que generalment s’emboliquen en paper de diari per mantenir-ne l’escalfor. Al tractar-se de peces individuals, fan còmode de menjar-les, fins i tot, passejant pel carrer.

#HALOWEEN

Halloween és una festivitat tradicional que s’ha heretat de les celebracions d’origen celta i que es va estendre ràpidament arreu del món, i de manera molt especial, als països anglosaxons.

El veritable origen d’aquesta festa es mil·lenari i d’una procedència molt variada. El mot “Halloween” té una arrel cèltica i una altre de romana. A mitjans del segle XVIII, immigrants irlandesos que varen començar arribar a Amèrica varen inculcar també la seva cultura, folklore i altres tradicions, inclosa el “Halloween”. Tot i que inicialment va rebre una certa repressió als Estats Units, a finals del segle XIX, coincidint amb una nova onada immigratòria, es va acabar d’assentar en les tradicions del país per convertir-se en una nit de misteri, bruixes, fantasmes, follets i, sense perdre el seu ànim festiu, va aconseguir convertir-se en una nit de bromes, disfresses, films de terror i una celebració més aviat macabra i humorística.

#Gastronomia de la Castanya

Galícia és la principal regió espanyola productora i exportadora de castanyes, seguida de Castella i Lleó, Astúries i Cantàbria. Per la seva banda, la Xina, Turquia i Itàlia són els països que més exporten a tot el món.

Les castanyes s’utilitzen des de l’època pre-romana com a aliment bàsic, ja que han estat sempre una font de carbohidrats capaços de substituir, fins i tot, els cereals. En l’actualitat es consumeixen principalment de forma rostida o torrada i en forma de farina que serveix d’acompanyament estrella en els plats de l’alta cuina.

 

La castanya és un dels productes per excel·lència de la tardor, i malgrat tenir una cultura molt antiga, no va ser fins al segle XVIII que es popularitzà a Catalunya.

De distribució molt localitzada, el castanyer s’implantà bàsicament a la zona nord-est de Catalunya (Guilleries-Montseny, Corredor-Montnegre, Empordà i Garrotxa), així com a la Conca de Barberà, sobretot a la serra de Prades, on les condicions climatològiques i edafològiques li eren més favorables.

El castanyer va ser portat per els romans i procedia de la zona del Càucas i de la Mediterrània oriental. Ara es un arbre molt arrelat a la regió.

La castanya és un fruit d’un alt valor energètic, ric en vitamines i baix en greixos. Si bé el seu ús gastronòmic es limitava a menjar-les bullides o torrades en època de Tots Sants, posteriorment, la castanya ha esdevingut ubn producte que s’ha incorporat en els diferents plats de la cuina catalana. En comarques com la Garrotxa ja es considera un producte singular de la gastronomia pròpia, i se n’han ampliat els usos culinaris que actualment poden ser molt variats, ja que es preparen guisades per poder acompanyant les carns, cremes, purés o postres.

Per la seva part, els diferents centres educatius també organitzen activitats escolars de natura, vinculades al seu programa d’estudis. Bona part de les escoles fan sortides d’apropament a la natura en època de la tardor, que els permet comprovar els canvis cromatius dels boscos de Catalunya i conèixer de prop un producte tant tradicional.


Amb l’expansió general del turisme i la consolidació de Barcelona i Catalunya com a destinació turística en el mercat mundial, Avant Grup ha aconseguit consolidar la seva posició com a líder del transport en autocar per a aquest sector.

Empresa Autocares Barcelona

Avant Grup aporta garantia, seguretat i confiança en el servei i disposa d’una àmplia i moderna flota de diferents capacitats que permeten gaudir plenament de totes les tradicions i festes populars al donar resposta a les necessitats de mobilitat i desplaçaments que aquestes activitats demanden.


Avant