20 maig 2019

GASTRONOMIA i TURISME.- El potencial de la gastronomía a Catalunya

El turisme gastronòmic també es un gran atractiu per a turistes i visitants.

L’agroindústria, un dels sectors més dinàmics

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya va posar en marxa, al 2018, una campanya per potenciar el valor del camp i el producte català , ja que el sector agroalimentari representa una xifra de negoci de 25.200 milions d’euros. Ocupa directament 75.700 persones, representa un 18% del total de l’ocupació del sector industrial, un 18,6% del seu PIB (dades de 2014) i un 15,7% del VAB.
L’última dècada, la indústria d’aliments i begudes de Catalunya ha fet una gran aposta per la internacionalització dels seus productes i les exportacions s’han incrementat un 92,16% en valor. L’augment constant de valor els darrers deu anys (4,64% el 2017) i els ritmes de creixement superiors a d’altres països europeus amb similar potencial exportador consoliden Catalunya com un dels clústers agroalimentaris líders a Europa segons les darreres dades de l’European Cluster Observatory. A tall de comparació, el 2017 els principals països europeus en capacitat exportadora han crescut en valor a un ritme inferior: França, 3,80%; el Regne Unit, 3,05%; Itàlia, 1,25%; Alemanya, -1,66%., i al 2018 ha continuat amb creixements molt similars.

Font: PRODECA

TURISME GASTRONOMIC. CATALUNYA ES GASTRONOMIA

Catalunya ofereix una història mil·lenària, un clima suau i mediterrani i un entorn natural que conjuga la bellesa dels paisatges de muntanya amb la llum intensa de les platges. Catalunya té una tradició culinària que canvia, com el paisatge, en les zones costaneres i a l’interior, al nord i al sud, i ens ofereix un ventall molt ampli de possibilitats per delectar el paladar.

Endinsar-se en el turisme gastronòmic de Catalunya és assaborir l’essència d’una cuina que recull en els seus plats la tradició d’una història, una geografia i una cultura pròpia que té les arrels en temps immemorials. La cuina catalana s’ha enriquit al llarg de la seva història gràcies a diferents cultures i civilitzacions.

La cuina catalana té el secret del seu èxit en la qualitat i singularitat dels productes que utilitza, i la combinació entre el que produeix la terra i el que proporciona el mar.

A banda d’una gran oferta de tot tipus de restaurants, Catalunya compta amb una xarxa de mercats públics on la qualitat del producte és el més important. Un bon nombre de col·lectius de cuina es dediquen a promoure la cuina típica de cada zona, treballant amb el binomi territori i producte. El productes de proximitat son esencials en la gastronomía local.

Perfil del turista gastronòmic

Cada vegada la gastronomia té un paper més rellevant en el desenvolupament turístic de les destinacions de les comarques de Barcelona. El seu vessant més experiencial i la necessitat d’alimentar-se dels visitants fan que la gastronomia, a més de poder aportar valor a les diferents propostes turístiques, sigui una oportunitat per mostrar aspectes autòctons i únics de la cultura del nostre territori.

Sembla que hi ha un cert consens a considerar la gastronomia com un recurs amb un alt valor turístic, però encara són molt pocs els estudis que analitzen el perfil del turista gastronòmic. Conèixer el tipus de relació entre la gastronomia i els visitants del territori és imprescindible per poder estructurar el producte turístic gastronòmic correctament, així com per establir aquelles estratègies de promoció i comunicació més adients.

La motivació principal del desplaçament del visitant gastronòmic integral és conèixer la gastronomia d’una regió, en un sentit ampli de la paraula, com a manera de consumir la cultura de la destinació. És un visitant a qui li interessa conèixer, viure, comprar i degustar la gastronomia del territori i valora la seva vinculació amb el paisatge, la història i les tradicions gastronòmiques de la regió. Aquest tipus de visitant es defineix també com un turista que realitza una despesa en els àpats superiors a la de qualsevol altre tipus de visitant.

La influència de la gastronomia com a factor decisori per escollir una destinació sembla que és una de les grans tendències. Segons l’Organització Mundial del Turisme, en el seu informe Gastronomy network action plan 2016/2017, la gastronomia cada cop és un recurs més utilitzat per proporcionar autenticitat i identitat a les propostes turístiques de les destinacions. A més, és una eina eficaç per derivar visitants a localitats menys conegudes, proporcionar relats que connecten amb el visitant potencial i proporcionar vivències memorables.

Així doncs, el fet que la gastronomia no només es relacioni amb aquelles persones interessades amb aquest recurs sinó que tothom qui viatja es vegi abocat a relacionar-s’hi obligatòriament per alimentar-se, fa que tots els operadors turístics estructurin també la seva oferta de viatge pensant en la gastronomia i en tots els tipus de visitants.

El turismo gastronómico es reconocido como uno de los segmentos emergentes más importantes en el sector turístico. El viaje, la producción, la degustación y la cultura se unen en una modalidad de viaje en auge, identificada como una importante tendencia del mercado.

---

Barcelona segueix en el TOP5 de destinacions de Turisme de Reunions

El nou rànquing sobre congressos que l’ ICCA acaba de publicar, situa a Barcelona en el primer lloc en el nombre de delegats que han participat en els diferents congressos, convencions i reunions organitzades al 2018. La ciutat comtal també es la quarta en el nombre de congressos internacionals organitzats i continua en el Top 5 després de 19 anys. Es la única ciutat no capital d’estat que manté aquesta privilegiada posició. La ciutat es consolida com a referent de reunions en un any 2018 rècord en impacte econòmic, de pernoctacions i d’estada mitjana de congressistes. L’ICCA es una associació fundada al 1963 i agrupa els millors especialistes el sector serveis, transport i organització d’esdeveniments internacionals. Aquesta xarxa, present a 88 països, té actualment la seva seu central a Amsterdam.

Segons el rànquing de l’ICCA (Associació Internacional de Congressos i Convencions), Barcelona ha obtingut el primer lloc en participants en congressos, amb més de 135.000 delegats, mentre que ocupa la quarta plaça en el nombre de congressos amb 163, que li permet continuar mantenint-se en aquest Top 5 durant dinou anys consecutius. En nombre de delegats ha quedat per davant de Paris, Viena, Munic i Berlin.

Pel que fa a congressos organitzats, París porta la davantera amb 212 esdeveniments, molt per davant de Viena, que ocupa el segon lloc i Madrid, que torna al top 5, amb 165 congressos i Barcelona, quarta amb 163 i finalment Berlin amb 162. Les diferències tant ajustades entre la segona i la cinquena posició, fa que aquestes ciutats es vagin alternant la posició en aquest rànquing. En aquesta mateixa reunió de l’ICCA, en que es va fer públic l’informe, també va acordar per unanimitat anomenar a Crhistoph Tessmar, director del Barcelona Convention Bureau, com a president d’ICCA per Espanya i Portugal fins al 2021.