Tradicions i gastronomia de les festes nadalenques.
17 des. 2019

Tradicions i gastronomia de les festes nadalenques.

Tot i tenir diferents tradicions en les celebracions de cada territori, l’esperit nadalenc es universal

Ara que s’acosten festes nadalenques, a cada país hi ha rituals, costums i celebracions molt diferents. El Nadal es una festa pròpia de la religió cristiana que es celebra cada 25 de desembre. Es celebra especialment i de manera molt similar a Amèrica i la Europa Occidental on els ornaments nadalencs de les ciutats i les llars familiars tenen una certa semblança. Les famílies també es reuneixen al voltant de la taula de nadal per retrobar-se i compartir la gastronomia tradicional d’aquestes festes. A l’Europa de l’Est, on hi ha un predomini de l’església ortodoxa, el Nadal es celebra el 7 de gener. Aquest dia, les famílies també es reuneixen per anar a missa i posar punt i final a un període de dejuni nadalenc. Per la seva part, la comunitat jueva celebra el Hanukkah, que commemora la purificació del Temple de Jerusalem a l’any 165 a.C. La cultura hindú també celebra el seu propi Nadal, però no fa cap commemoració relacionada amb el naixement de Jesús, sinó que celebren el triomf del deu Ram sobre el dimoni Ravana. Aquesta festa porta el nom de Diwali. Igual que la major part de les religions, tot plegat marca el començament del nou any i es una època de reunió de famílies i amics. En la comunitat musulmana, s’organitzen festes a les llars, es decoren mes mesquites i es reuneixen per celebrar aquestes festes. El menjar, les xerrades, marxes i la lectura del Cora (el seu llibre sagrat), centren els diferents esdeveniments per recordar al profeta Mahoma i el seu mestratge.

celebren. L’origen d’aquesta festa prové del mon pagà
ja que coincideix amb el solstici d’hivern i que a partir d’ara el dia ja començarà
a ser més llarg. Cada país te les seves pròpies tradicions i en alguns casos
tenen connotacions més religioses mentre que en altres representen culte a la
natura.


Tradicions pròpies de la gastronomia nadalenca

El Nadal és una celebració que, a Catalunya, es viu en família i al voltant d’una taula plena de plats tradicionals. En un territori amb tanta diversitat de productes de qualitat, no deixa de sorprendre que el consens sobre el menú d’aquestes festes sigui tan gran. Els caldos contundents, la cuina de l’aviram, les amanides amb verdures de temporada i les torronades no hi poden faltar. Es un programa culinari que actualment està molt uniformitzat a tot el territori, i forma part de la cultura gastronòmica popular.

Duant aquestes festes, hi ha tres jornades especials a celebrar on la gastronomia hi te un paper destacat:

Sopar de la Nit de Nadal. A Catalunya, el sopar de la vigília de Nadal és, tradicionalment, molt moderat. Una sopa de pollastre o de peix és el preàmbul perfecte a les tapes fredes que venen després. És moment de degustar els embotits d’Osona, els formatges de muntanya i el paté de La Llacuna, les anxoves i el marisc bullit. Acompanyat de grans llesques de pa de pagès torrades al forn, allioli de codony i olives del país, no hi ha àpat més senzill de preparar.

Dinar de Nadal. La tradició marca que, de primer es tradició una escudella amb galets i pilota. Després, la plata de carn d’olla, verdures i cigrons ben cuits. A moltes cases, la celebració continua amb un gall negre del Penedès o un capó Pota Blava del Prat de Llobregat farcit a la catalana a base de botifarra, cansalada viada, prunes seques i pinyons. Per postres, neules i torrons fets artesanalment. I tot ben regat amb vins i caves de qualsevol de les cinc denominacions d’origen hi ha a Catalunya.

Dinar de Sant Esteve. L’àpat principal d’aquesta celebració tan catalana demostra un principi que coneixen molt bé cuiners de tot el món, ja que els millors plats d’aquesta jornada neixen de les restes reposades dels àpats anteriors. Els canelons que se serveixen a totes les cases per Sant Esteve, fets amb la carn sobrera de l’escudella, tenen un sabor deliciós. Molts cuiners afegeixen al farcit unes tòfones del Berguedà i aconsegueixen que els canelons es converteixin en les estrelles d’un dinar que continua, tradicionalment, amb un bon peix al forn.


Avant

Deixa un comentari