Actes festius i tradicions per arribar a Cap d’Any
30 des. 2019

Actes festius i tradicions per arribar a Cap d’Any

BARCELONA celebra les campanades de Cap d’Any, al voltant de la Font Màgica de Montjuïc

El compte enrere de l’any, marcat per les dotze campanades, es tradueix en un impressionant espectacle de llum, aigua, pirotècnia i música a l’ avinguda de la Reina Maria Cristina.

Dona la benvinguda al 2020 celebrant la nit de Cap d’Any a Barcelona. Durant els últims anys, les multituds han acudit en massa a l’avinguda Reina Maria Cristina, just a la plaça d’Espanya i al peu de Montjuïc. Aquest és el lloc per a la gran celebració a Barcelona, que enguany pren el raïm com a eix central de la celebració .

Panoràmica de Montjuic amb les Fonts Màgiques i el Museu MNAC al fons

L’avinguda de la Reina Maria Cristina i el fons del Palau Nacional es transformen, de nou, en l’escenografia per excel·lència de la festa de Cap d’Any a Barcelona. L’inici de l’espectacle central tindrà lloc a les 23.40 hores, però a partir de les 21.30 hores, i com en anys anteriors, el públic que vagi a l’avinguda de la Reina Maria Cristina podrà veure també en directe un espectacle coreogràfic de llums, colors i música de les fonts màgiques de Montjuïc. Els focs artificials, l’acompanyament musical i els jocs d’aigua de la Font Màgica converteixen l’espectacle en una experiència única i excepcional.

L’espectacle de comiat del 2019 aquest any ha estat creat per la companyia francesa Groupe F, amb Christophe Berthonneau com a director artístic, i amb música original del creador sonor Scott Gibbons. Es tracta d’un espectacular muntatge multimèdia creat expressament per a aquesta ocasió que parteix de la tradició al nostre país de menjar els 12 grans de raïm per celebrar l’entrada del nou any. Un espectacle de 24 minuts de durada que combina l’actuació de quatre actors en suspensió amb elements com el foc, la llum, els efectes pirotècnics i les videoprojeccions. Els francesos Groupe F són experts en la creació d’esdeveniments ciutadans a l’aire lliure, amb un format d’espectacle diferenciat; propostes artístiques específiques que s’han vist arreu del món.


NIT DE CAP D’ANY ARREU DE CATALUNYA

Actes populars en les principals ciutats.

Lleida, les campanades de l’any nou a peu de carrer, es poden seguir a la plaça de l’Escorxador.
Els reusencs , per la seva part, celebren el Cap d’Any a la plaça del Mercadal, on el protagonista de la nit serà el so de les campanes del carilló del consistori.

AI  Girona molt gironins s’apleguen a l’escalinata de la Catedral o la plaça dels Apòstols, sota el campanar, per celebrar el traspàs de l’any al so de les campanades de la Catedral.

Tarragona comença a ser tradicional gaudir de l’espectacle a la façana de la catedral a la mitjanit. Al Pirineu destaca La Vall de Bohi. A les 00.00 es fan les campanades, al sò del campanar romànic declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO de Sant Joan de Boí dona peu a rebre l’any amb uns focs artificials i després seguir amb una revetlla


Una de les festes més tradicionals d’aquestes dates es LA FESTA DEL PI a Centelles (Osona)

La festa del Pi segueix una cronologia invariable que ha fixat un poble que, en ple solstici d’hivern, surt a tallar el pi més bonic de la contrada i l’ofereix engalanat a la seva patrona Santa Coloma, mentre ho festeja amb una traca eixordadora d’escopetes i trabucs.

Les primeres dades escrites sobre la Festa del Pi són del 1751, i des d’aleshores està vinculada a la festivitat de Santa Coloma, patrona de Centelles. S’han vist en aquesta celebració antigues reminiscències de culte als arbres i de rituals pagans de fecundació relacionats amb el solstici d’hivern i amb la regeneració de la natura. És per això que cal suposar que l’origen d’aquesta festa es remunta molt més enrere del què la documentació reflecteix.

Portar a terme aquesta festa, comporta un programa de tradicions, en funció de la seva data:

Dia 26 de desembre: Anada al bosc a escollir el pi.
Els preparatius de la festa comencen el dia de Sant Esteve, quan un grup de galejadors (els quals el dia de la festa disparen salves d’escopeta contínuament) surten a escollir el Pi que protagonitzarà la celebració, el qual ha de ser de tronc recte i brancada rodona i espessa. Un cop s’ha triat, el Pi és marcat per tal de ser tallat al cap de quatre dies.

Dia 27 de desembre al vespre: Confecció dels ramells de pomes i neules.

Dia 29 de desembre a la tarda: Repartiment de pólvora als galejadors.

Dia 30 de desembre, dia central de la celebració.

La festa comença a les set del matí amb l’assistència a missa primera, a la sortida de la qual ja es deixen sentir els primers trets de les escopetes per despertar el poble. Després, els galejadors, en comitiva, van al bosc per, després d’un bon esmorzar de pa i botifarra, tallar el Pi a cops de destral. Abans que aquest comenci a cedir, és lligat amb cordes per tal que no caigui de cop i es faci malbé. Un cop tallat és pujat a força de braços al damunt del carro de bous que l’haurà de transportar sempre dret, per a les 12 del migdia, entrar al poble i arribar a la porta de l’església. Mentrestant, traques generals a la plaça Major i Ball del Pi.

Cap a la una, el Pi és baixat del carro i pujat per l’escala fins a l’entrada del temple, on se’l fa ballar als acords de la tonada Ara balla el Pi.

Acabada la ballada, el Pi és entrat a l’interior de l’església i se’l porta fins al presbiteri, on és lligat per la part inferior de tronc i penjat cap per avall sobre l’altar major amb cinc poms de pomes i neules lligats a la brancada. El Pi és hissat fins a l’alçada de Santa Coloma mentre els galejadors entonen l’Himne de Centelles.

Vista des de la part superior de l’esglèsia. El moment en que els galejadors canten l’Himne a Santa Coloma, patrona de Centelles.

El dia 6 de gener es tanca el cicle de la Festa del Pi. A la sortida de la missa de les dotze del migdia es despenja el pi i es reparteixen les branques i les pomes entre els galejadors.

Festa Tradicional d’Interès Nacional per Ordre de 17 novembre de 1987 de la Generalitat de i reclassificada més endavant com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional el 25 de maig de 2010.


LA CURSA DELS NASSOS.- LA TRADICIÓ D’ACABAR L’ANY CORRENT.

Es l’oportunitat perfecta de passar les últimes hores de l’any fent esport i compartint temps amb altres corredors i corredores abans de celebrar l’entrada del 2019.

Una de les tradicions esportives més populars dels dies entre Nadal i Cap d’Any són les curses dels Nassos, o curses de Sant Silvestre. Acostumen a ser curses de distàncies no massa llargues, d’entre cinc i deu quilòmetres, depenent del lloc.

Aquests últims anys, amb la creixent popularitat de l’esport de córrer, el nombre de curses ha anat augmentant espectacularment ja que la Cursa dels Nassos és un esdeveniment molt emotiu i especial.

A Barcelona acolliran la cursa dels Nassos, amb participants de més de 50 països d’arreu del món, alguns de populars i altres olímpics. Està oberta a tots als ciutadans i ciutadanes majors de 16 anys.


ALTRES CURSES TRADICIONALS  DEL DARRER DIA DE L’ANY

Les tradicionals curses que es realitzen per acomiadar l’any porten el nom del santoral de l’últim dia de l’any: Sant Silvestre. La primera cursa de Sant Silvestre que es va celebrar fou a l’any 1924 a la ciutat brasilera de Sao Paulo, ciutat amb elevada població que ha mantingut aquesta gran festa popular en la que les disfresses i la diversió s’han convertit en les seues credencials. L’origen d’aquesta cursa es basava en recuperar una vella tradició francesa de curses nocturnes que es disputaven la nit de cap d’any on els participants s’il·luminaven amb torxes.

La cursa de Sant Silvestre es va anar incorporant a nombroses ciutats i actualment a Europa destaquen les de Londres, Berlín, Roma o Madrid. Aquesta última es coneguda com a “San Silvestre Vallecana”  i s’ha vingut celebrant ininterrompudament des del 1964 iniciant-se primer a nivell professional i incorporant uns anys més tard el nivell popular.


Avant

Deixa un comentari